dijous, 30 d’abril de 2009

19

Per la millor Mami


1 de maig. Dia de la mare.
Mirant les fotos així, juntes, un no pot evitar emocionar-se. Sempre envoltada dels nens, en braços, de la mà, sempre ensenyant, compartint, jugant i rient.

Malgrat que la Mort ja t'ha visitat dues vegades per arrencar-te el que més estimaves, tu no perds el somriure ni la capacitat d'estimar

Del Natxo, l'Anna i el David... perquè t'estimem molt.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig tenir ocasió de conéixer-te Anni, a París. Per coincidències i casualitats de la vida, aquell matí maratonià, entre ràpides salutacions/presentacions i préstec de xiulets per part teva als més petits del grup, vaig poder saber que eres la dona del Natxo, la mare de l'Anna i el David. Feia un temps, que havia entrat al bloc del David. Era una tarda de diumenge i em vaig emocionar molt, moltíssim i vaig pensar que éreu una família encantadora, amb uns cors immensos i amb una humanitat gegantina. Cada paraula i cada sentiment expressaven una tendresa indefinible.
Aquell dia a París, vaig tenir la gran oportunitat de compartir uns minuts amb tu, Anni. Va ser poca, poquíssima estoneta però la suficient per poder comprovar que estava davant d'una persona que desprenia una força màgica acompanyada d'una bondat absoluta.
Al punt de trobada final ( a la lletra C) vam tornar a coincidir. Tu, amb una naturalitat i espontaneitat sorprenents vas acostar-te i vas felicitar a cadascun dels corredors que ja havien arribat. L'Anna, al teu costat en tot moment! També un sol de nena. Me n'alegro molt d'haver-vos "conegut".
Milions de petons.
Sílvia

Anònim ha dit...

¡Hola, felicidades cariñosa mamá!. Como siempre me gusta ver vuestras fotos que desprenden tanta calidez en las miradas y tanta complicidad.
Anni, estás guapísima y me parece que la pequeña Anna se parece a tí, ¿es cierto?.
Espero que paseis un buen fin de semana. Un abrazo a los 4. Pili.

Ferran ha dit...

Wow!, vaja "peazo" homenatge t'han preparat els de casa, Anna! Xulíssima selecció de fotos, preciosa versió del Just the way you are...

A vosaltres, a tota la família, us escau un tema que també m'agrada molt: Love is in the air. Tot l'amor que desprenen els escrits del Natxo per cadascún de vosaltres, creieu-me, traspassen fins i tot la freda pantalla de l'ordinador!

Una forta abraçada a tots quatre!

kalidoscopi ha dit...

Un video molt maco amb unes fotos molt tendres.
No cal que digui res més, ja saps quins són els meus pensaments i els sentiments cap a l'Anni.
A més de ser una bona mare, és una bona cosina i una bona amiga.
Anni, t'estimo.

Rat ha dit...

Unes fotos precioses!! Tant plenes d'amor!!
Jo tampoc no tinc masses paraules per poder descriure l'amor de l'Anni cap al seus fills i cap a la gent que estima. És molt bona persona,molt bona esposa i per descomptat molt bona mare!!

FELICITATS A TOTS 4!!

Us estimo!!

Montse

Anònim ha dit...

Jo tampoc sé massa què dir. Les imatges parlen soles. Aquest preciós i merescut reportatge del Natxo diu molt de vosaltres com a parella.

Només volia ser present en aquest petit racó. Només volia deixar la meva emprenta.

Petons i abraçades a tots.

Miquel

txell ha dit...

Feliç dia de la mare Anni,preciós l'homenatge de'en Natxo, i que dir, que les imatges parlen per si mateixes..mirades,caricies,abraçades..sempre ells,i amb ells,sempre al seu costat, estiman-los, ensenyan-los i cuidan-los,tú.
El teu somruire, dia rera dia ens ensenya una miqueta a creure en ser una mica millors.
Txell

Carmen Rivera Torres ha dit...

Estimada Anna:
Quan vaig arribar amb la Núrica al tanatori ón estavem acomiadant al David lo primer que em vas dir va ser: "nena, tu no hauríes de ser-hi aquí; amb lo malament que ho estàs passant!"... s'em van gravar les teves paraules perquè parlant molt de tu, de com t'importa la gent a tal grau que et sap greu que pateixin...totalment sense egoisme, pensant en el meu dolor, en el meu patiment... quin cor tan gran que tens!.
De mica en mica, em pogut xerrar amb més intimitat i tinc molt clar que tinc tres dones exemplars a la meva vida: La meva avia, la meva mare i tu.
I si algun día tinc la gran benedicció de ser mare, m'agradaría a tenir el cor tan desinteresat com el de vosaltres tres.
Us estimo!

Brígida ha dit...

Estimada Anna,
Només ens hem vist un petit instant, però per més petit que sigui ha quedat gravat en el meu cor per sempre més.
Tota tu desprens una tendre màgia dificil de descriure... només sé que uns instants al teu costat, em van omplir d'amor i de ganes de viure... i per a mi va ser ben especial.
Quan penso en ser mare... sempre penso amb tu, amb tu i al Natxo... i el meu cor s'omple de tendresa i d'estimació.
Gràcies per haver pogut sentir la teva inmensa màgia!!

Petonets plens d'amor.

Brígida

kweilan ha dit...

Gairebé a totes les fotos, l'Anni està rient...està clar que és una persona plena d'ànim i que transmet alegria a les persones que esteu al seu voltant. El video t'ha quedat preciós.
Felicitats!!!

Anònim ha dit...

Natxo, SEMPRE em sorprens, però aquesta vegada t'has superat!!!! a part del detall de preparar-li aquest vídeo a l'Anni, que diu molt de tu, es que és PRECIÓS!!!!

Ets un GENI i un marit EXCEL.LENT.

A mi, també m'has emocionat......

Petonets

Nuri

CHUS ha dit...

Jo a l'Anni la conec de veure-la pel poble, portant els nens a l'escola...
El dia que es va cel.lebrar el comiat d'en David que volaba cap el seu nùvol blanc...
Sentint-la parlar, amb aquella serenitat, aquella força, tot aquell amor que desprenien les seves paraules, malgrat tot el dolor que hi portava a dintre, vaig pensar: Quina dona, quina mare, quina PERSONA.. aixi en maiuscules... sap qu'en David es el comiat que voldria i aixi ho esta fent....Jo
no era capaç de pronunciar ni una sola paraula... Em vaig deixar envoltar per aquella atmòsfera de serenor...Senzillament lliscavent les llàgrimes pels meus ulls, plena d'una emoció infinita... El dia que jo marxi per descovrir un nou mon, vull que el meu comiat sigui aixi..
Això he dit sempre els meus amics i em diuen que aixó no serà possible... que com els hi puc demanar aixó..
Tant debò haguessin vingut al d'en David... veurien que el que els hi demano no nomès es posible, si no que pot ser tant sentit i tant valuos.tant per qui fa aquest viatge,com pels que es queden a l'andana d'aquesta aturada a la estaciò de la vida, com en un comiat diguesim tradicional...
Tota la meva admiració, Anni, perque estas intentant i pel que veig ho estas aconseguint, viure la VIDA tal com en David li haguès agradat que la visquesis... Amb empenta, amb força, amb joia perque ell hi es al teu costat, donant-te una pessigada molt carinyosa a la galta que tantes i tantes vegades haurà besat...Per dir-te, mare soc aqui amb tu i mai et deixare sola ...
I quan un rictus de tristor ompli la teva cara, ell i serà per omplir-te de petons i de força per continuar la vida, vivint amb ell, no físicament, pero sí dins el teu cor plè d'amor i tendressa que li continuaràs donant per sempre....
Una abraçada molt forta , per tu, per l'Anni i en Natxo....
CHUS

ROSER ha dit...

Estimat Natxo:
Tot aquest muntatge de les fotos que has fet dedicat a l'Anni és preciòs i realment reflexe una gran estimació i també una gran parella. L'Anni està fantàstica i no li falta mai aquest somriure que la caracteritza tant.
Es nota que tot aquest amor que despren ha donat el seu fruit.

Moltes felicitats!!
Una abraçada de molts colors,
Roser

CHUS ha dit...

Per descomptat les meves abraçades i petons tambè per en David....

CHUS

Eva ha dit...

Natxo, quin regal més maco li has fet a la mare dels teus fills. Són unes fotos molt maques.

Records a la família i petonets per a tots,

Eva

xaving hood ha dit...

Un altre testimoni de la trempera i generositat de l'Anna.

Vaig veure-la en viu per primera vegada a Banyoles tot i que ja la tenia clixada perquè sóc un seguidor dels blogs d'en Natxo. Jo, com el seu marit i molts d'altres corredors, érem a tocar de l'estany per participar en la Mitja Marató. Però en el darrer instant la meva participació a la cursa perillava perquè no tenia ningú amb qui deixar la meva filla durant gairebé dues hores.

Amb un excés de galtes, em vaig presentar a l'Anna. I sense gaires preàmbuls li vaig dir si em podia cuidar la meva filla mentre jo corria.

No em va deixar ni acabar de demanar-li Sense rumiar-s'ho gens natural i espontànea, va respondre: Oh, i tant!! m'encanta fer favors".

Moltes gràcies Anna.

anna ha dit...

Ostres, no se que dir... tots i cadascun de vosaltres m'heu fet plorar d'emoció una bona estona!

Moltes gràcies per fer-me sentir tant be, de veritat.

Sovint sento que l'amor que em va deixar el David, tot el que he après desprès de la seva mort, ho he de transmetre com el seu llegat, i em sento be fent-ho.

I estic convençuda que cadascú de vosaltres també porteu el David al cor i que també transmeteu el seu amor a través vostre.

Gràcies per ser com sou i donar-nos tant!

Natxo, t'estimo, i gràcies per cridar als quatre vents que m'estimes!

Anni

Naty ha dit...

Quin video més maco... Mostra una petiiiita part de la dolçor i l'amor que té l'Ani... Quants dels seus somriures m'han ajudat i quina sort que tenim d'estar a prop vostre!

rivendel ha dit...

Fà temps que volia dir quelcom d'aquest regal tant personal.

Quan els meus pares van fer 50anys de casats, van rebre regals, entre ells un video que vaig fer, remanant per caixes de fotos i discs durs d'ordinadors, plé de fotos, com aquest que has fet per l'Anni, i que feia un vol la seva vida en comú.
Els altres regals estàn no se sap on paren i resten potser a l'oblit, aquest encara s'el miran cada dia, segons em diuen, i a vegades per la nit el meu pare s'aixeca i pase les fotos lentament, mentre escolta la música que l'acompanya, com asavorint en cada foto els anys i esdeveniments viscuts.
Amb axó vull dir , que aquest regal per l'Anni, es quelcom molt valuós i únic a l'univers , no té preu, perque està fet de vida, d'amor i de dedicació.
Felicitats Anni.