
Diu l'Àlex Rovira que "els nostres anhels i el nostre coratge sempre aniran del bracet; l'anhel ens convida a créixer i el coratge ens fa créixer"
Doncs bé ja fa unes setmanes que m'he unit al Cor Carlit. Va sorgir l'oportunitat, i la vaig agafar. És un cor de gospel que jo sempre he trobat magnífic. El tenia idealitzat i en altres circumstàncies, crec que mai no hauria gosat ni pensar que en podria formar part. Malgrat el yuyu que em feia el brillant nivell que té aquest Cor, i la incomoditat de baixar a Barcelona per assajar, de seguida m'he sentit molt ben acollit i integrat i he trobat una nova il.lusió per seguir endavant. Crec que el David m'ha fet un gran regal, el coratge, que no és l'absència de por, sinó la capacitat d'enfrontar-s'hi i controlar-la, i també de "prendre consciència de que hi ha alguna cosa per la que val la pena arriscar-s'hi" (també Àlex Rovira dixit). I amb el coratge es poden intentar complir els anhels.
En fi, que jo segueixo i segueixo, aprofitant tot el que em permet seguir enxufat a la vida, mentre aquesta duri. Ja em vaig prometre fa temps que ho faria pel David.
Per cert, aprofito per informar que el proper dimarts 2 de desembre, el Cor Carlit fa una actuació a la Sala 2 de l'Auditori de BCN amb motiu del seu 20è aniversari (entrades al tele-entrades a partir del 15 d'octubre)
"No és perquè les coses siguin difícils, que no ens hi atrevim. Més aviat les fem difícils, quan no ens hi atrevim"
Séneca






