dimarts, 4 de novembre de 2008

3

Xerrada Àlex Rovira


(11-XI-o8) El passat dia 6 va tenir lloc a l'Auditori de Ripollet la xerrada de l'Alex Rovira. Crec que va estar molt brillant. Va parlar amb molt respecte i humilitat, ell mateix va dir que mai no havia donat una conferència tan difícil com aquella, i penso que va ser molt valent . Entre els assitsents, molts pares 'orfes', i crec que tots vam coincidir en la utilitat de les paraules de l'Alex. Paraules que curen.

Des d'aquí
vull agrair a l'Àlex Rovira la seva col.laboració desinteressada i l'immens obsequi que ens va fer a l'Associació Un Nou Horitzó; i també a la Montse Mas per la seva tenacitat i esforç per aconseguir la presència d'aquest prestigíós conferenciant.

M'he permès penjar, com a comentari d'aquest post, un resum de les
idees més significatives que es van escoltar durant la xerrada, per cortesia de l'Andreas, el pare de l'Àlex Manz. Per cert, va dedicat a la Kalidoscopi i a la MartaB. pel seu interès en conèixer els detalls de la conferència.
______________________________________________________________
(04-XI-08) Ens plau informar.vos que el proper dia 6 de novembre a les 18:30 hores tindrà lloc, a l’Auditori de Ripollet, la tercera xerrada col•loqui que organitzem des de la nostra associació, UN NOU HORITZÓ. En aquesta ocasió tenim el plaer de comptar amb la presència de l’ÀLEX ROVIRA, economista, escriptor i conferenciant internacional, autor d’obres de gran impacte, entre les que es troben La brúixola interior, La bona sort, Paraules que curen, El laberint de la felicitat i La Bona Vida. L’Àlex és especialment reconegut com a pensador i expert en el coneixement i desenvolupament del comportament humà.

Volem que ens parli de sentiments, d’emocions, d’actituds positives; de creences limitadores i de capacitats personals. Volem compartir les seves reflexions sobre com podem continuar trobant sentit a la vida desprès de la pèrdua d’un ser estimat. De com podem fer front a aquesta adversitat que ens ha tocat viure i trobar novament el nostre lloc en una vida incerta. En definitiva, de com podem continuar vivint...

Us recordem que a la nostra associació, UN NOU HORITZÓ, ens dediquem a l’acompanyament en el dol a persones que han patit la pèrdua d’un fill dins l’àmbit de convivència familiar, i des d’aquestes línies volem agrair profundament a l’Àlex Rovira la tendra deferència que ha tingut cap a nosaltres, en atendre i acceptar la nostra invitació.

Estem convençuts que tenim una extraordinària oportunitat d’escoltar les interessants reflexions d’aquest gran pensador i us convidem a tots a compartir amb nosaltres aquesta xerrada.

Ripollet i Sant Quirze del Vallès , 21 d’octubre 2008


3 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

Promet ser una xerrada molt interessant, en la que hi haurà una barreja de sentiments, emocions i molt per aprendre.
Felicitats per aquesta iniciativa.

kalidoscopi ha dit...

Avui l'Anni, en la nostra caminada setmanal, ens ha estat explicant com va anar la xerrada.
Ens ha parlat de la sensibilitat de l'Àlex Rovira, de com us va ajudar als pares que heu perdut un fill (i als que no l'han perdut), i de la quantitat de gent que hi va anar.
Estic desitjant que ens expliquis una mica més el que es va dir allà.
Petons.

Natxo Rovira ha dit...

L'Andreas Manz ens va obsequiar amb aquest resum que va fer de les idees més significatives que es van dir a la Xerrada de l'Alex Rovira

ALEX ROVIRA:
-Convertir sufrimiento en creatividad.

-Elegir la actitud frente a la adversidad es la última libertad.

-Somos frágiles y tenemos que ser conscientes de ello.

-Son las emociones que nos harán cambiar; tenemos que bajar a nuestros infiernos para luego elevar el vuelo.

-Humildad viene de humus; alimenta. Dar servicio a otros.

-El amor nos hará sobrevivir.

-Sentido de la vida: Eros (de aquí nacemos), amistad (mimetizamos a los amigos, incorporamos comportamiento suyo), agape (muerte).

-"No he acabado con mi vida porque hay alguien que me quiere."

-No sabemos los recursos que tenemos hasta que no tengamos una circunstancia crítica.

-Recomienda que 1/2h lectura, 1/2h autoconocimiento y 1/2h conversación, en vez de tanta TV: el mundo cambiaría rápidamente.

-La convicción no nos hace cambiar, la compulsión sí.

-Quien no se ocupa de nacer, se ocupa de morir. (Bob Dylan) Renacer cada día.

-Si no puedes cambiar el entorno, cambia tú.

-Cambio = Necesidad - Resistencia.

-Nombrar el dolor ayuda mucho.

-Lo mejor para olvidar es recordar.

-Somos depositarios, no propietarios de esta vida.

COLOQUIO
P (preguntas) - R (respuestas) - C (comentarios):

P: ¿Cuál es el primer paso para seguir adelante?
R: Liberarnos del dolor. Qué me está pidiendo la vida ahora? Desde la consciencia. Escribir. El arte cura. Sino, lo somatizamos. "Paciencia" viene de sufrir (patir).

P: ¿Qué le pasa a esta sociedad? Ej. asesinato niña en Ripollet.
R: En la sociedad actual gana la intensidad frente a la profundidad. La crísis se debe a la avaricia. Nuestro planeta es demasiado pequeño para el estilo de vida que llevamos. Vendrá una nueva consciencia. Lo importante es la palabra, hablar, comunicarse. Hacer feliz a los demás. La felicidad nace de una semilla interior. La responsabilidad es individual, no echar las culpas a los demás. "Como no sabía que era imposible lo hice" (Einstein). Compromiso con el otro. No perder la esperanza. Arremangarnos y trabajar.

P: El entorno me juzga porque me gusta vivir. Mi hija se suicidó, y muchos me culpan.
R: Si es coherente, tienes el derecho a ser feliz. "Quien critica se confiesa." Tendrás que pasar por otros duelos (los del entorno). Se rompen los conceptos.

P: La muerte es un tabú. Dificultad de digerirla.
R: No queremos ver la dualidad: dolor/ esperanza, debido al miedo. Coraje significa ser consciente de que hay algo que valga la pena. Ser útil a los demás en la medida de tus habilidades.

P: El amor de los seres que siguen estando ayuda mucho.
R: ¿Qué nos une? El sentido de porqué seguir viviendo. El 'cómo' vendrá sólo. Recomienda respeto al diferente ritmo de la pareja.


C: Canalizar la desgracia hacia la energía a positiva. Empezar por nosotros mismos. Generación insatisfecha que ha tenido todo. Hacer parada en la vida. 'He abierto los ojos esta mañana.' Cada día es un día más.