dilluns, 25 d’agost de 2008

9

Es Grau: aprenent un altre cop a fer Vacances




Es Grau, on hem après a estimar a l'Eva, per haver-nos dut al seu entorn més íntim. On hem gaudit plenament de l'estimació, de l'amistat, de la companyia, de la natura. On hem començat a aprendre a estar amb el David d'una manera diferent. On hem començat, tímidament, a aprendre de nou a gaudir de les vacances. On hem trobat una mica de pau.

"Es Grau no és el mateix. Ahir va canviar.
Se sent la vostra petjada.
Manca la vostra presència.
Al vespre a la terrassa, a en Roger
li va semblar sentir la veu d'en Natxo.
Els gats volten i volten...
on és aquella nena?
Ens queda el perfum d'una espelma,
i la seva llum...
El gran tresor de s'Illa"

J N J R
10-ago-2008

9 comentaris:

kalidoscopi ha dit...

Està molt bé que hagiu trobat un espai on tornar a gaudir de les vacances vosaltres quatre junts, i a l'hora estar envoltats d'amics que us estimen i que comprenen i saben respectar els vostres silencis.
Hi ha poca gent que sàpiga valorar el silenci quan està en companyia d'altres.
Hi ha qui té la necessitat de parlar sempre i, aleshores, desconeix el valor d'un silenci que pot dir més que mil paraules.

Anònim ha dit...

He vist el video de Menorca.
Estic molt contenta per vosaltres .

Passet a passet.......

Una abraçada

Miquel ha dit...

Felicitats per les fotos, el muntatge i sobre tot les Vacances.

Una abraçada,

Miquel

Montse ha dit...

Hola Natxo,

M'ha fet molt feliç veure aquest post, reflexa molta tranquil.litat i pau. L'Anna petita està molt gran i cada dia més guapa!!

Una abraçada ben forta a tots 4 des de Sant Quirze!!

Montse

ROSER ha dit...

Quines fotos tan fantàstiques!!

Has sabut captar la bellesa i realitat d'aquest racó. Un conjunt d'espais que juntament amb les persones fa que sigui un lloc especial.Aquesta és la sensació que em vaig endur quan hi vaig estar,tranquil.litat i pau barrejada amb una companyia sensacional.
Estic contenta que hagueu passat uns dies tan bons!!
Una abraçada

Brígida ha dit...

Natxo,
No saps com m'agrada sentir el que dius... aprendre'm a poc a poc, altre cop a viure, a fer vacances, a passar el dia a dia... aprendre'm a estimar-los i a continuar la vida amb ells al nostre costat d’una manera diferent.

Les imatges impressionants..., poden emocionar a qualsevol persona...
He plorat en veure-les, però puc dir que he plorat d'alegria al poder apreciar un xic el que heu pogut viure, i al saber que en aquest espai heu trobat una mica de pau.

Mil petons família, i una abraçada mimosa.

Brígida

Carmen Rivera Torres ha dit...

Estimat Natxo:
El silenci és lo que més li agradava a l'Abel, em sembla que és el tresor més gran perquè a ens hi diu tant d'aquella persona...(sembla contradictori oi?)que "el silenci ens digui tant d'un esser humà"...
T'entenc perfectament, perquè aprendre a viure sense la veu, les rialles d'una persona tan estimada és lo més dur, però si tanquem els nostres ulls i sentim amb el cor, t'asseguro que podem sentir, escoltar fins i tot el seu silenci.
Us estimo!

abel ha dit...

hola natxo, el lloc te magia, oi?

Jo mateixa. ha dit...

Molt be.
Un altre passet endavant en la dura feina de re-aprendre.