diumenge, 27 de juliol de 2008

6

Segueixo corrent...


Amb l'excusa de les curses, estic coneixent Catalunya, i fent molts amics. Des del passat 15 de juny, he fet quatre curses més:

La Cursa del Templers 10 Km, a Lleida, on vaig anar amb el Joan, que és un fenomen com atleta i encara més com a persona. A Lleida vaig fer 44'56", tot i la tremenda pujada final al Castell dels Templers.

Posteriorment, la Cursa de la Campana, a Vacarisses. La meva primera i darrera (crec) cursa de Muntanya. Aquella cursa la vaig acabar a l'Hospital, amb una fractura oberta al dit, per una caiguda absurda quan faltava menys d'un quilòmetre. Vull donar les gràcies a les assistències sanitàries i de protecció civil, i sobretot al Xavi, per l'ajuda emocional. Més que el fet de les ferides en sí, l'experiència de l'accident, el soroll, l'ambulància, les urgències, l'hospital... buff... van ser emocions molt colpidores, tot pensant en el David. Però crec que vaig sortir molt reforçat.

Ja recuperat, una nova cursa de 10 Km., aquesta vegada l'anomenat Campionat de Mig fons d'Andorra. Una cursa dura i anàrquica (46'50"), però molt xula. Vaig pujar dissabte amb el Xavi i vam dedicar quasi tot el cap de setmana al running i a compartir amistat.

I finalment ahir, la Cursa de l'Espluga de Francolí, de 15 Km., sota una calor bestial. Vaig tornar a fer viatge amb el Joan, tot quedant a Rajadell, prop de Manresa, i desprès parant a sopar a Tàrrega, apa! la Volta a Catalunya!. Una cursa extraordinària, força dura, que passa per dins del Monestir de Poblet, i enmig d'un paisatge ben bonic.
En totes les curses, he coincidit amb molts amics correcats, i l'ambient de camaraderia és tope gratificant i de vegades, emotiu. Estic molt orgullós de pertànyer a aquest club i de tot el que m'està permetent viure. A vegades penso que la meva afició per córrer m'ha ajudat a sobreviure...

Per cert, ja porto 1.011 kms. acumulats des de que va començar aquest any 2008... semblo el Forrest Gump...

6 comentaris:

Montse ha dit...

M'en alegro molt Natxo!! Endavant!! Ja saps que el David sempre corre amb tú!!

Una abraçada ben forta per tots 4!!

Montse V

Anònim ha dit...

1000 Km..només de pensar.ho ja em canso!! bonica manera de coneixer Catalunya! ah!, i en Forrest Gump, em sembla recordar que els va fer sense gairabé parar..
M'alegro de que corris..la vida es córrer, d'una o altre manera.
Un petó, txell

Pablo Pluvinet ha dit...

Així m´agrada Natxo, ets un gran correcat i un gran amic, he passat uns dies entretingut amb el triatló, pero ja he tornat a correr.

Segur que acabas l´any prop dels 2.000Km

kalidoscopi ha dit...

Buf! 1.011 km, quin cansament si ho haguessis de correr tot sol, però tens el David, l'Anna i l'Anni que t'animen a seguir endavant.
I ara si em permets una broma: espero que no et multessin a L'Espluga de Francolí per anar en contradirecció i a més de 50 km/h.
Una abraçada, i felicitats per aquests 1.011 km.

Joan3 ha dit...

Per molt que sovint et passi pel cap (com a mi, com a tots) allò de "què coi estic fent, tan bé que estaria al sofà", l'esforç val la pena i la recompensa és genial. Oi? Felicitats per no parar de córrer, i que per molts anys puguem compartir, corrent o no, camins i carreteres...

Gràcies pel comentari, em faràs posar vermell...

I per cert, si en portes 1.011, potser el 1.000 el vas fer dins el monestir de Poblet. Km 4 de la cursa, jo crec que quadra. Que maco, no?

Una abraçada

Jo mateixa. ha dit...

Endavant, Natxo.
Sempre endavant.
I tu ho fas amb cada cursa.
És una passada lo dels 1011 km.


petonets.