El passat 4 d'Abril vam fer una actuació amb la BQB amb motiu del 10è aniversari de l'Ateneu del Mòn. Desprès de l'experiència de cantar a St.Antoni de Vilamajor davant de tants amics de Ca n'Eva, pares i mares que també han perdut fills, on per primera vegada no em vaig sentir culpable a dalt de l'escenari i vaig poder entendre que cantant em sento bé, que el David
segur que és el que vol o voldria, i que podia mostrar a tots els altres pares que puc seguir endavant sense deixar ningú que estimo enrere, aquest concert a la Patronal el vaig gaudir especialment. Aquest és un breu "clip" d'aquella actuació. Apte només pels amants no massa exigents de gòspel d'aficionats.
segur que és el que vol o voldria, i que podia mostrar a tots els altres pares que puc seguir endavant sense deixar ningú que estimo enrere, aquest concert a la Patronal el vaig gaudir especialment. Aquest és un breu "clip" d'aquella actuació. Apte només pels amants no massa exigents de gòspel d'aficionats.
4 comentaris:
Molt bé a tots dos, i a tota la BQB. Cantar és una de les millors maneres que tenim per exterioritzar les nostres emocions, per això estic segura que dalt de l'escenari vas ser capaç de trasmetre a tots els que t'escoltaven les teves ganes de seguir endavant i el teu amor pels teus fills.
Anni, em reitero amb el que ja et vaig dir, molt valenta per cantar de vocalista.
Hola Natxo... creo que entendés castellano, no? Encontré tus blogs por un comentario que dejaste el el blog Pequeña Ainhoa... y sentí la necesidad de conocer a David... leí cada palabra que escribes en su blog, lloré mucho también, miré cada foto... Es un niño hermoso... por dentro y por fuera. Y quería escribirte, decirte que admiro tu fortaleza, y que leerte, me hace valorar cada segundo de la vida, me ayuda a mirar con otros ojos... No sé cómo explicarlo... Quizás me entiendas... Un beso desde Argentina.
Carai, Natxo. De poc exigents res de res. Les coses quan es fan amb amor sempre surten molt be. Com en aquest cas. I es nota.
Felicitats.
Hola NATXO i familia. Em dic Marina soc de cadaqués .fa dies vull posar me en contacte amb vosaltres. vos he conegut per el blog de la DÚNIA, i a part el cap de setmana passada vam esta parlant amb la sandra i en cris.hens van explicar que van conéixer vos, i que sou encantadors.Bé ara l acabo d escriure per explicar li que sempre que intento conectar amb el vostre blog s em penja l ordinador.
El meu home es diu esteve, som els pares d en marc hens va deixar el 30 de desembre va anar amb la moto ,que feia una setmana li haviem regalat contra una farola dins el casc urbá mateix.portava casc posat i lligat bè la mateixa rábia ,impotencia, que debeu tenir vosaltres la tenim ara nosaltres.la sandra va comentar me que tenieu una nena l ANNA,nosaltres també es diu SANDRA té 10 anys fets el gener em semble que son de la mateixa edad.En MARCen tenia 14.TENIM UN BLOC. si vols és , marc-mila-noguer.bloc.cat.Peró estem preperant un amb fotos i música. de moment m ho van arreclar aixís i per anar passant les llargues estones de tristot ,rábia, impoténcia i tot el que has i estem passant tots. ja rt tornaré a escriure ,si ho aconssegueixo. Tenieu un fill molt guapo.QUE INJUSTA ÉS LA VIDA¡ UN PETÓ BEN FORT I UN FINS EL MÉS ENLLÁ .
MARINA
Publica un comentari a l'entrada