El passat dia 20 de gener vaig còrrer la mitja marató de Terrassa. Va ser un matí extraordinari. Ple d'amistat i de mostres d'afecte. Un matí per compartir amb amics correcats i que vaig viure relaxat i molt content. Vaig conèixer en Pluvinet i en Marc01 i juntament amb el Xavi, vam far quasi tota la cursa plegats, fent relleus i amb bon ritme. Al final, em va sortir una marca impensable fins fa pocs dies, tot baixant quasi 6 minuts la meva anterior marca personal. En acabar vaig coincidir amb en Granadero, que és qui va guanyar la Cursa memorial del David i qui ens va regalar la copa. En resum, vaig tornar a casa satisfet i amb molta pau.
Quinze dies desprès, tot va ser molt diferent. Vaig anar a Granollers a còrrer la seva prestigiosa mitja. L'any passat havia anat amb l'Anni, l'Anna i el David. A
hir, només arribar a Granollers vaig començar a sentir una forta enyorança del David. Tot em recordava a ell, cada instant d'aquell matí, cada racó, com ho va viure, la seva actitud, la seva imatge. Ahir vaig sentir una gran desolació, i em vaig mostrar apàtic i insociable. Desprès a la cursa tampoc vaig tenir bones sensacions i vaig patir força. Tot i així vaig tornar a fer marca personal, però ahir m'era exactament igual. Vaig tornar a casa trist sense poder aportar gaire energia.
hir, només arribar a Granollers vaig començar a sentir una forta enyorança del David. Tot em recordava a ell, cada instant d'aquell matí, cada racó, com ho va viure, la seva actitud, la seva imatge. Ahir vaig sentir una gran desolació, i em vaig mostrar apàtic i insociable. Desprès a la cursa tampoc vaig tenir bones sensacions i vaig patir força. Tot i així vaig tornar a fer marca personal, però ahir m'era exactament igual. Vaig tornar a casa trist sense poder aportar gaire energia. Malgrat tot, em quedo amb la xerrada amb el Miquel, que és un amic correcat que m'ha donat molt suport aquests mesos i a qui vaig retrobar a Granollers. I, per suposat, amb la gran cursa del Xavi, que està en un estat de forma extraordinari i va fer un "carrerón" i una gran marca.
5 comentaris:
Dues mitges marató fan una marató, no? Això del 2 de març ja ho tens superat, i a més segur que el David et dóna ànims i força perquè aconsegueixis acabar-la.
Jajaja... Anna, ets una persona molt senible i una artista que em conmou... però com a experta en running, no et guanaries la vida.
Gràcies per les teves paraules. Crec que en el que més has encertat és que el David m'ajudarà a acabar la Marató. Ja m'han dit un parell de vegades en cursa, que jo corro amb avantatge perquè som dos, i per tant, dos cors i quatre cames.
Lo important es que malgrat la pena i les "males sensacions" ho vas fer. Et vas superar a tu mateix i van tirar endavant, que ja saps que es lo que en David vol. Que seguim endavant.
Petonets.
Estimat Natxo: quan era més petita (encara ho sóc)m'agradava molt l'atletisme i em passava moltes hores a la pista de l'escola; un día d'estiú estava a punt de sortir a fer, lo que aquí diuen "footing" quan veig que l'Abel també s'està possant les sabatilles. M'el quedo mirant i li dic: "però qué fas, si a tú no t'agrada corre?" i em va dir, a partir d'ara si, perquè ho farem junts. Vem sortir i incrïblement ell tenia més resistència que jo; vaig tenir que parar pot ser desprès de 5 km. i ell, es va girar sense parar i em va somriure i em va dir: "va, venga, que tú puedes, siempre has sido muy valiente". GRÀCIES NATXO PER FER-ME RECORDAR AQUEST MOMENT TAN ATRESORAT PER MI!
petons.
Com sempre per mi va ser un plaer poder parlar "en directe" amb tu i no em vas donar en cap moment la sensació d'insocialbe i apàtic, però pel que em vas explicar de la mitja de l'any passat entenc que no tinguéssis gaire bones sensacions.
Diumenge dia 2 de març ens retrobem.
Miquel
Publica un comentari a l'entrada