
Ha passat un any des d'aquestes dues fotos. Totes dues corresponen a la Cursa del barri de Sant Antoni. Avui fa un any, les coses eren molt diferents. El David estava a casa, en aquells moments ni pensava amb ell, perquè mai no acostumem a pensar en les coses que creiem nostres per sempre. Ha passat un any, el pitjor de la meva vida, un any en el que he perdut la sensació física de tenir al meu costat una de les persones que més estimava.
Però aquestes dues fotos, així, juntes, són un símbol d'altres que no han canviat gens, i si de cas, a millor. Veient-les me'n adono que el Xavi ha continuat al meu costat dia a dia, oferint-me la seva amistat incondicional, aguantant el meu dolor, escoltant els meus sentiments, compartint el seu temps, explicant-me les seves inquietuds i fent-me passar molt bones estones.
Gràcies, Xavi, ets un amic collonut.
Ja saps el que per mi significa 'Le Petit Prince'. El passatge de la guineu és un dels més especials. En ell, el petit príncep diu: "Només era una guineu igual que cent-mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món". És un llibre molt savi.
Però aquestes dues fotos, així, juntes, són un símbol d'altres que no han canviat gens, i si de cas, a millor. Veient-les me'n adono que el Xavi ha continuat al meu costat dia a dia, oferint-me la seva amistat incondicional, aguantant el meu dolor, escoltant els meus sentiments, compartint el seu temps, explicant-me les seves inquietuds i fent-me passar molt bones estones.
Gràcies, Xavi, ets un amic collonut.
Ja saps el que per mi significa 'Le Petit Prince'. El passatge de la guineu és un dels més especials. En ell, el petit príncep diu: "Només era una guineu igual que cent-mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món". És un llibre molt savi.




2 comentaris:
Natxo,m'en alegro molt de que tinguis un amic com en Xavi..ell sempre ha estat al teu costat, i un amic així es dificil de trobar,perqué mentres tot va bé, están amb tu, pero en els mals moments..fugen.
Així que no el deixis perdre!!
Ostres, ostres, paraules que arriben ben lluny i ben fons...
Hi ha un proverbi indi que diu:
"Recorre a menudo la senda que lleva al huerto de tu amigo, no sea que la maleza te impida ver el camino"
Doncs en això estem, tallant a diari aquestes males herbes que tapen la claror del camí, encara que sabent perfectament que creixeran d'altres. Dies de tallar més, dies de tallar menys, pero sempre tallant!!
Publica un comentari a l'entrada