La Marató de Barcelona

Doncs el passat dissabte dia 2, per fi vaig córrer una marató. I la vaig acabar. Després de molts mesos de preparació, vaig sortir tranquil i ingènuament confiat. Fins al km. 30 les sensacions van ser molt bones. Anava corrent amb el Xavi i altres amics que anàvem trobant. L’Anni , que ens anava seguint en metro, anava apareixent cada 5 kms. Era la referència per “trossejar” mentalment la cursa i esperar amb delit el següent punt de trobada. Però al km.33 van entrar els dubtes i aquí el factor psicològic em va jugar una mala passada. Passat el km.39, em vaig aturar. Però només quedaven 3 kms, i tot eren crits d’amics corredors que em deien que no m’aturés, alguns s’oferien a fer-me de llebre. Al final vaig tornar a posar-me a córrer però van ser tres kms. molt durs, el carrer Sepúlveda es va fer interminable, una tortura.

Al final, però, vaig tenir un bonic premi. L’speaker, que és un company de Corredors, em va reconèixer i va dedicar per megafonia la meva arribada al David . I l’Anni era allà per sentir-ho. Va ser un moment molt emotiu i especial.

Just al arribar, em va emocionar veure que m’estaven esperant el Miquel i el Xavi . Estava tan destrossat físicament que vaig dir que mai més correria una Marató. Ara ja no estic tan segur, i passat els dies, ja començo a valorar una mica més el que significa acabar una marató. Per cert, el temps final va ser de 3:58:14, just per sota de l’objectiu previ que era acabar en menys de 4 hores.

La Marató de Barcelona és una cursa imponent, pràcticament plana, discorre pels llocs més emblemàtics de Barcelona, que aquell diumenge em va semblar una ciutat especialment bonica. A mi em va agradar sobretot el moment en què la cursa arriba al mar. Enguany es van apuntar 9000 corredors dels quals més de la meitat eren estrangers.

Per cert, el dorsal que em va tocar, el 4134, conté una succesió de números molt emblamàtic per nosaltres. Algú veu el mateix que nosaltres? gràcies, David...