Aquest estiu hem anat a Suïssa, quasi per casualitat, on el destí ens ha portat. És un país fantàstic, molt especial. I el viatge també ha estat especial. El primer sense el David. Ell sempre era molt feliç viatjant i els nostres viatges estaven molt dedicats a fer activitats on els nens poguessin sentir-se bé, en plenitud, gaudint. I hem procurat que aquest també ho fos, tot i les dificultats del nostre estat d'ànim. Però entre l'Anna petita, la bona companyia d'amics molt estimats, i sobretot, els continus senyals que ens va anar enviant el David, hem trobat moments de molta pau i quasi diria que de felicitat. Especialment intensa va ser l'ascensió a la Jungfrau, a 3500 ms d'alçada, un dia radiant de sol, després d'una intensa nevada. Crec que va ser un gran regal, un regal del David que ens va permetre sentir-lo de molt a prop, allà dalt, per sobre dels núvols.També va ser un regal la visita a la Vall de Lauterbrunnen amb les seves cascades naturals a l'aire lliure i les internes de Trumelbach, imponents dins la roca, que et deixaven sense alè. Plovia a bots i barrals i ens va permetre de veure i sentir la natura en estat salvatge, completament desbocada.
Un altre punt interessant i intens va ser la pujada al llac d'Emosson, davant el Mont Blanc. Primer un llarg funicular amb desnivell del 87%. Posteriorment un trenet de joguina, descobert, seguint la carena, vora de l'abisme. I per acabar un ascensor, de nom Mini-Funic, que continuava l'ascensió, ben amunt. Espectacular i amb sensacions profundes.
Una altra ascensió, al Mont Pilatus, immensa mole a sobre de Luzerna, en uns trens de cremallera de llarg recorregut i empinades rampes. La boira només ens va donar una petita treva i així permetre veure el paisatge sobre el llac dels quatre cantons. Especialment entranyable el personal i la magnífica obra d'enginyeria.
I per acabar un passeig tranquil i romàntic, pel riu Doubs, d'una bellesa encissadora. El petit vaixell ens va deixar al començament d'una petita excursió per frondosos boscos fins al Saut du Doubs,una cascada fantàstica que salta esbojarrada entre Suïssa i França.
I com no, no van faltar les activitats divertides, com la visita a l'extraordinari parc Legoland (on vam estar fa 3 anys amb el David i era el seu parc favorit) o la fantàstica baixada en trineus d'estiu, prop de Neuchatel. En aquestes activitats, el David ens va enviar senyals ben potents, i ens feia saber que ell també era allà, i que també s'ho estava passant molt bé.
Un altre punt interessant i intens va ser la pujada al llac d'Emosson, davant el Mont Blanc. Primer un llarg funicular amb desnivell del 87%. Posteriorment un trenet de joguina, descobert, seguint la carena, vora de l'abisme. I per acabar un ascensor, de nom Mini-Funic, que continuava l'ascensió, ben amunt. Espectacular i amb sensacions profundes.
Una altra ascensió, al Mont Pilatus, immensa mole a sobre de Luzerna, en uns trens de cremallera de llarg recorregut i empinades rampes. La boira només ens va donar una petita treva i així permetre veure el paisatge sobre el llac dels quatre cantons. Especialment entranyable el personal i la magnífica obra d'enginyeria.
I per acabar un passeig tranquil i romàntic, pel riu Doubs, d'una bellesa encissadora. El petit vaixell ens va deixar al començament d'una petita excursió per frondosos boscos fins al Saut du Doubs,una cascada fantàstica que salta esbojarrada entre Suïssa i França.
I com no, no van faltar les activitats divertides, com la visita a l'extraordinari parc Legoland (on vam estar fa 3 anys amb el David i era el seu parc favorit) o la fantàstica baixada en trineus d'estiu, prop de Neuchatel. En aquestes activitats, el David ens va enviar senyals ben potents, i ens feia saber que ell també era allà, i que també s'ho estava passant molt bé.




2 comentaris:
Natxo,
són unes fotos maquíssimes.
Han quedat genials. Bon reportatge.
Publica un comentari a l'entrada