Les sopranos, de blau; les contralts, de vermell; i els baixos, amb ‘traje’ fosc. Tots ells estaven ubicats repartits per tot aquell imponent auditori. I els tenors… uauuu, als tenors ens va tocar a l’escenari. I quan vam arribar vam tenir la sorpresa flipant que a nosaltres (Angel, Xavi, Carles, Manu i jo mateix) ens havia tocat a primera fila, just a tocar de l’orquestra i els solistes. Moment d’excitació total.
Després, quan va començar el concert, aquella meravellosa música, les veus de tants cantaires, moments per emocionar-me, moments pels records…
“…For unto you is born this day in the city of David a Saviour, which is Chri
"...For unto us a son is given..."
I fins i tot, també moments per riure i sobretot, per gaudir al màxim de la música, la música de Handel, sublim. Va ser una estona d’èxtasi, com estar al centre del món, agraït a la vida. Un moment inoblidable.
Properament, també tindré l'oportunitat de cantar aquesta obra al Palau de la Musica de Barcelona, els dies 14 i 15 de desembre. Després de moltes hores d'assaig, a les ordres de tres directors extraordinaris, s'acosta el que també es presenta com un concert per gaudir-ne a tope. A més, aquest segur que sona molt millor, ja que el concert participatiu de Barcelona està infinitament millor preparat que el de Londres. Però aquell ha estat molt imponent, molt especial.
